Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, d'una poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és diferent i, a la fi, la possibilitat de l'amor com a superació de tot allò que separa els éssers humans. Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals d'Àngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris -o, més específicament, poètic- és una "tragèdia en tres actes i en vers" que expressa una intensa força teatral. Guimerà aconsegueix entrar a fons en les singularitats d'una forma -la tragèdia- i d'un llenguatge dramàtics, que tenen un sentit complet a través de la representació escènica. I, alhora, comença a definir els trets d'una visió del món pròpia que dóna solidesa i personalitat a la seva obra.
