Una novel·la històrica apassionant que retrata el xoc —i el diàleg— entre cultures a través d’un personatge inoblidable.Aquesta autobiografia imaginària parteix d’una història real. L’any 1518, un ambaixador magribí que tornava d’un pelegrinatge a la Meca és capturat per pirates sicilians, que l’ofereixen com a present a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Aquest viatger es deia Hassan al-Wazzan. Amb el temps esdevindrà el geògraf Joan Lleó de Mèdici, conegut com a Lleó l’Africà.
Després d’haver viscut a Granada, la seva ciutat natal, a Fes, a Tombuctú, al Caire i a Constantinoble, Lleó passa diversos anys a Roma, on ensenya àrab, redacta la part hebrea d’un diccionari políglota i escriu, en italià, la seva cèlebre Descripció de l’Àfrica, que durant quatre segles serà una obra de referència indispensable per al coneixement del continent africà. Però encara més fascinant que l’obra de Lleó és la seva vida, la seva aventura personal, marcada pels grans esdeveniments del seu temps: era a Granada durant la Reconquesta, d’on ell i la seva família van haver de fugir davant la Inquisició; era a Egipte quan els otomans el van conquerir; era a l’Àfrica negra en el moment d’esplendor de l’imperi d’Askia Mohamed Touré; i finalment era a Roma en els anys més brillants del Renaixement i també durant el saqueig de la ciutat per les tropes de Carles V. Home d’Orient i d’Occident, home d’Àfrica i d’Europa, Lleó l’Africà és, d’alguna manera, l’avantpassat de la humanitat cosmopolita d’avui. La seva aventura mereixia ser reconstruïda, any rere any, ciutat rere ciutat, destí rere destí.
Difícilment la història podia oferir un personatge la vida del qual representés millor aquell segle XVI extraordinari. I a tot això s’hi afegeix l’estil d’Amin Maalouf: el d’un gran escriptor.