Gràcies sobretot a la seva traducció de l’Ulisses de James Joyce, Joaquim Mallafrè és un dels traductors de més prestigi amb què compten avui les lletres catalanes. No hauria de ser estrany que, en un traductor que ha emprès amb tant de rigor tasques d’enorme envergadura, la pràctica hagi anat acompanyada d’una reflexió teòrica en profunditat sobre la seva feina, però el cas de Mallafrè és, per la mateixa naturalesa de la seva reflexió, únic fins ara en les nostres latituds: l’any 1988 va obtenir el grau de doctor amb una tesi sobre la traducció. El cos central d’aquella tesi s’ha convertit en el present volum, Llengua de tribu i llengua de polis: Bases d’una traducció literària. El lector hi trobarà un panorama històric de la traducció, una formulació teòrica sobre la traducció en general i sobre les diverses especialitats, i les bases antropològiques de moltes expressions de llengua que el traductor ha de conèixer per a una correcta interpretació i versió de l’obra literària, amb una gran quantitat d’exemples il·lustratius.
