Lili i Marlene són dues germanes bessones de 7 anys nascudes per inseminació artificial que es traslladen de Berlín a Barcelona poc abans d'acabar el curs escolar. La seva mare s'havia enamorat d'un català l'estiu passat a Menorca i després de mantenir el contacte a distància decideix que és l'amor de la seva vida i que vol viure la seva relació amb més proximitat. Marlene és el seny i Lili, la rauxa. La convivència amb l'home, que al principi comença bé, va esdevenint un malson: la incomunicació social de la mare, els retrets verbals amb mostres de penediment immediates, les exigències de mantenir la casa cada dia més neta, els comentaris despectius en públic, el sentiment de la mare de ser-ne culpable, maltractament físic i violència sexual... Tot suportat per una dona víctima d'una mena de síndrome d'Estocolm capaç de suportar-ho tot.
«Digues, amor, què més vols que et doni, perquè tinguis la seguretat que t’estimo més que la meva pròpia vida.»
