La ciència-ficció de Josep Albanell, que ara podem llegir aplegada en la selecció d'aquest volum, arrenca del malson distòpic de l'holocaust nuclear dels clàssics dels anys cinquanta, continua amb la ironia sobre l'abassegament tecnològic, amplia horitzons amb la irrupció dels nous estímuls dels anys seixanta, admet el contacte al·legòric amb l'inexplicable, i acaba amb unes greus, madures reflexions sobre la condició humana enfrontada a l'incomprensible, sempre amb una prosa imaginativa i reivindicativa, sempre amb el gust pel llenguatge i per les imatges que permet crear.
