De l’esperança democràtica a la despossessió neoliberal.
Poques ciutats han travessat mutacions tan profundes com Barcelona al llarg del darrer mig segle. De ciutat postindustrial i sense horitzó durant la dictadura a ciutat democràtica durant el període previ a la celebració dels Jocs Olímpics, de ser model admirat a marca capturada pel neoliberalisme que, fagocitada pel turisme, expulsa bona part dels seus ciutadans.
Aquest llarg procés ha tingut el seu apassionant correlat cultural, un imaginari que l'ha acompanyat i li ha donat forma: des d’El temps de les cireres, de Montserrat Roig, fins a Consum preferent, d’Andrea Genovart; des de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat fins a Guillem Gisbert; des de la passejada d’Ocaña per la Rambla en l’opera prima de Ventura Pons fins a l’immigrant sense papers al documental Waiting for Barcelona de Tanskanen, passant per Almodóvar o Woody Allen; des de les fotografies de les vagues de la construcció de Pilar Aymerich fins a les de les protestes d’Urquinaona de Jordi Borràs o les dels turistes ruixats amb pistoles d’aigua.
A Les batalles de Barcelona, Jordi Amat, un ciutadà implicat en el procés cultural que ha acompanyat l’evolució econòmica i social de la ciutat, identifica i interpreta com s’ha anat reconfigurant l’imaginari de l’esperança i la crisi democràtica a la pell de la capital catalana els últims cinquanta anys amb plena consciència dels malestars que s’arrosseguen des de fa lustres. Avui, Barcelona és la gent? La identitat de la ciutat està en joc. Aquesta és la batalla principal de Barcelona.
