És un diumenge de juny. Els pares d'Annie Ernaux han tancat la cafeteria i disposen d'unes hores de descans, però comencen a discutir més i més fins que la violència esclata i el seu pare intenta matar la seva mare. L'Annie té gairebé dotze anys i ho presencia tot. Estranyament, aquell instant (els crits, el podall, la fúria incontenible) queda sepultat pel silenci dins la família, com si no hagués existit mai. Però a ella la travessa per sempre. Un profund sentiment de vergonya s'instal·la al seu cos i ho tenyeix tot.
Anys més tard, Ernaux aconseguirà trencar aquell silenci i escriurà sobre la seva infància: l'ensenyament humiliant, el feixuc pes de la religió, les vivències limitades de la seva classe social, les expressions, les notícies i les fotografies que evoquen un temps i una vida de províncies. Ho traurà tot a la llum, sense indulgències ni enganys, perquè li cal trobar el sentit profund d'aquell diumenge de juny.
