Cada vida compta. Cada conte és vida.
Un projecte amb col·laboració amb Open Arms.
El meu nom és Dumbia i tinc quatre germanes: l'Akassi, l'Assamala, la Meliane i la Yedei. L'Akassi és la més gran, té setze anys. Jo en tinc quinze i les meves germanes petites en tenen dotze, set i cinc.
Les meves germanes petites i jo estàvem molt enfadades. Ens havien dit que la nostra germana gran havia de marxar a una celebració i que nosaltres no podíem anar-hi. En aquell moment era una gran injustícia. Havien vestit l'Akassi amb un vestit preciós. Totes volíem ser com ella! La mare estava maquíssima amb aquell mocador blau que m'agradava tant. Recordo que la meva àvia també es va vestir amb la seva millor roba i que el nostre pare estava molt content. Estava orgullós de la seva filla més gran.
Però també recordo la discussió amb els meus oncles. Alguna cosa passava i no enteníem el què. Li vam preguntar a la mare i es va fer un silenci que mai oblidarem. Quan l'Akassi va tornar del poblat veí amb el vestit tacat de vermell i amb la cara descomposta d'haver estat plorant, i molt, el món es va paralitzar.
