No hi ha cap dubte que La nacionalitat catalana fou l'obra teòrica cabdal del nacionalisme català en el seu
període de plenitud i Eugeni d'Ors, prescriptor d'una refundació ideològica del moviment catalanista, el va concebre com el catecisme d'un nou temps. Al llarg de gairebé més d'un segle l'assaig s'ha llegit sempre com la proposta de definició més precisa dels objectius essencials del moviment. Publicat per primera vegada el 1906, amb intencionalitat electoral i en el marc de la campanya del moviment transversal que fou Solidaritat Catalana, Enric Prat de la Riba -un polític que havia flexibilitzat la seva ploma a la premsa i que comptava amb un sòlid coneixement jurídic- hi va saber cosir amb encert i afany programàtic reflexions que ell mateix anava articulant des de feia anys.
