Quan, de petita, la mare em deia que m’havia d’acabar les llenties perquè llençar el menjar era un pecat, o quan em demanava d’ajudar-la amb les feines de casa, argumentant que ella a la meva edat ja treballava, jo no l’escoltava, tan sols l’obeïa.
Van haver de passar uns quants anys fins que em vaig interessar pel que ella m’explicava i que vaig comprendre l’abast de les seves paraules. I va ser llavors, probablement, quan vaig saber que algun dia hauria d’explicar-ho per retre-li homenatge.
La vida rural a l’Aragó, el desgavell del conflicte armat i l’època de postguerra a la ciutat de Barcelona són els escenaris per on transcorren els primers vint-i-tres anys de la protagonista d’aquesta novel·la; una nena que creix tranquil·la en un poble de secà, fins que la vida se li gira d’esquena.
L’Anita és una noia innocent, d’aparença fràgil i indefensa que, amb la seva intel·ligència natural, segueix el camí que li toca fins que adquireix prou fortalesa per desobeir l’autoritat familiar i per lluitar contra les seves pròpies creences.
Estimo aquesta història per la proximitat emocional amb la seva protagonista, i perquè segur que, com l’Anita, hi ha hagut moltes altres dones, lluitadores silencioses, prou valentes per dissipar el dolor i construir l’esperança. Altres protagonistes, també representades en La llibreta blava.
