Dos joves s'endinsen en una terra estranya per buscar un antic assentament colonial. Fugen dels incendis, es refugien en hotels perduts a la selva, i entre ells es va tramant una intimitat fràgil, travessada per la sospita que cada paraula pugui signifi car el contrari del que sembla.
A partir d'aquest viatge, Brais Lamela desplega un món narratiu expansiu i singular en què diverses veus, temps i relats s'entrellacen: les cartes ansioses d'un viatger a l'altra banda de l'Atlàntic, una nit d'insomni sostinguda per la lectura en veu alta i, com un cor subterrani, un grup d'estàtues espoliades.
