Pròleg d'Oleguer Presas
Epíleg de Cornel West
La imatge de John Carlos i Tommie Smith amb els punys alçats al podi del Jocs Olímpics de Mèxic 1968 és tota una icona global. Un símbol de lluita que continua tan viu com el primer dia. Però qui eren John Carlos i Tommie Smith? Per què els millors atletes del món van prendre partit amb aquest acte polític de repercussió mundial? Quines van ser les brutals conseqüències que van patir?
Les memòries de John Carlos, escrites amb el periodista Dave Zirin, responen a aquests interrogants amb un relat poderós i emotiu. La història d’un jove de Harlem que es guanyava uns dòlars ballant a les portes del teatre Savoy i va prendre consciència escoltant Malcolm X. Un aprenent de Robin Hood que robava menjar als trens de mercaderies i el repartia entre les famílies necessitades del barri. Un atleta amb dislèxia que va haver de viatjar a la racista Universitat de l’Est de Texas per a poder competir. Un militant dels drets civils que va conèixer Martin Luther King en la fundació del Projecte Olímpic pels Drets Humans. Un heroi que, amb Tommie Smith, ho va arriscar tot per defensar davant del món la igualtat entre races i la justícia social.
