Si bé la trajectòria de Guillem Frontera en el món de l’adaptació teatral i en el del guionatge és extensa, La galera siciliana és el primer drama que publica.
Es tracta d’una obra que enllaça amb la tradició de teatre hagiogràfic entorn de la figura del beat Ramon Llull, una tradició que arrenca, en català, a començament del segle xviii. Ara bé, el llibre que teniu a les mans no és una peça de teatre hagiogràfic de caràcter apologètic amb la finalitat d’adoctrinar l’espectador o el lector; ben lluny d’aquest punt de partida, l’obra de Frontera qüestiona, sobretot per boca d’un personatge, l’Esclau, la doctrina i l’empresa de Ramon Llull. Així doncs, i malgrat els precedents teatrals esmentats, hem de situar La galera siciliana en la línia de l’anomenat teatre històric modern en el sentit de dramatitzar un fet, un mite, un personatge de caire històric i de pes dins la cultura i la societat mallorquines. (De l’epíleg de Ramon Díaz Villalonga)
