El maig del 1980, Serguei Dovlàtov va iniciar una col·laboració setmanal amb «El Nou Americà», setmanari que ell mateix havia contribuït a impulsar en el seu exili novaiorquès. La col·laboració, que es va allargar un parell d’anys, li va permetre desplegar la brillant faceta de periodista capaç de convertir l’actualitat, l’experiència de l’exili i les petites misèries quotidianes en literatura.
Amb l’humor sec, la ironia i la precisió narrativa que caracteritzen tota la seva obra, Dovlàtov transforma cada article en un relat on la política, la memòria i l’absurd conviuen amb tota la naturalitat. En els textos que aplega «La columna», Dovlàtov observa amb una lucidesa desarmant tant el món que ha deixat enrere com la vida dels exiliats russos als Estats Units.
El llibre és una nova porta d’entrada a una de les veus més singulars de la literatura russa de les acaballes del segle XX i una mostra més del talent inconfusible d’un escriptor que feia de qualsevol anècdota una peça literària memorable. Entre opinions polítiques controvertides i polèmiques de l’emigració, s’hi concentren les maneres literàries d’un Dovlàtov que juga a fer d’escriptor de redacció.
Ras i curt, a «La columna» Dovlàtov dovlatoveja com mai.
