Amb Domènec de Bellmunt, Catalunya comença a jugar una de les lligues modernes del periodisme mundial: la del reporterisme. Al anys vint i trenta del segle passat si un periodista volia explicar aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís havia d'escriure reportatges.
Domènec de Bellmunt és el veritable ideòleg d'aquella Catalunya reportera i de tot aquell nou cos d'elit del periodisme: els reporters. Els homes que combaten totes les realitats per després guanyar la batalla diària del paper imprès. Les armes: saber mirar i veure.
La Barcelona Pecadora. Reportatges de l'Àngel Bohemi, aplega, per un costat, els reportatges que va publicar a la premsa per fer visible aquella invisible mala vida de Barcelona; i, per l'altre, també recull L'Àngel Bohemi (1935), la novel·la on el periodista ficciona la realitat d'aquells reportatges