La manera com Rea Galanki afronta els temes més importants de la història grega recent la col·loquen entre els escriptors més grans de la narrativa grega contemporània.
Grècia es veu immersa des de 2008 en una de les crisis més greus de la seva història. La fallida econòmica, que alhora és una catàstrofe social, fins i tot humana. A L’última humiliació, Rea Galanaki fa una radiografia de la «crisi grega» en una obra polifònica, amb personatges representatius de l’actual societat grega. Les protagonistes són dues dones jubilades, castigades per la vida, que es veuen empeses a la mendicitat. Tot plegat en una Atenes degradada. L’autora ens ofereix una novel·la social exquisida, una epopeia de la monumental plaça Síndagma i dels carrers d’Atenes, una balada melancòlica dels sensesostre, dels captaires, una narració lírica dels vaivens de l’ànima: la nostàlgia, els remordiments, els fracassos, la passió i la llibertat.
