La cristal·lització de tota l'obra de Lispector i un dels cims de la literatura brasilera. Aquí hi vibren les seves obsessions: la persecució de la veritat difícil, la força expressiva de l'acció i la fe en la paraula, que salva i crea vides.
La protagonista és la Macabéa, una mecanògrafa que és "com una capseta de música una mica desafinada" i té una vida anodida, fins que irromp Olimpico de Jesús, un don Juan i busca-vides.
L'altre protagonista és l'escriptor que narra la seva història: Macabéa té la gràcia de la curiositat i el desig, i també un cos lleig i una mica brut i una ànima indigent; la seva existència a la bona de Déu, ¿no mereix ser explicada?
