L’Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una vall despoblada i àrida de la
Provença. Bouffier dedica la seva vida a plantar arbres, un per un, amb paciència
i constància, transformant completament el paisatge al llarg dels anys. El desert
es converteix en un bosc frondós, ple de vida, i la regió es torna habitable de
nou.
El relat és una meditació sobre la paciència, la perseverança i l’efecte dels petits
gestos, i mostra com un home, amb constància i amor per la natura, pot canviar
el món sense reconeixement ni recompensa. És un homenatge a la natura i a la
capacitat humana de crear vida i esperança.Un home solitari. Un paisatge
despoblat. Una vida dedicada a la paciència i a la natura.