En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l'afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l'origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d'experiències noves i fortes... Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà».
