L'hereu Noradell (1889) és una obra clau en l'evolució de la novel·la catalana del XIX. Carles Bosch de la Trinxeria narra la decadència econòmica de la família Noradell, propietària d'un extens patrimoni de vinyes en el context de l'època de la fil·loxera, la plaga que va devastar el camp català. La història té com a protagonista Marçal Noradell, hereu d'una hisenda empordanesa situada en plena zona vitícola de la falda de l'Albera. El conflicte s'origina quan Marçal trenca la fidelitat a la terra, a la família i al patrimoni quan decideix traslladar-se a Madrid com a diputat a les Corts. Allà s'acaba corrompent a causa del vici, el joc i els costums castellans. En aquest sentit, l'obra és un retrat del naixament del catalanisme polític, i pressenta grans paral·lelismes amb l'actualitat.
Aquest «quadro roblert de veritat, de poesia i de vida» és una obra, si no única, realment excepcional en el panorama literari de la Renaixença.
