Quan Caravaggio pinta la Mare de Déu, sant Joan o Nicodem amb el rostre i el cos de la gent del carrer, no busca l'escàndol sinó les arrels simples de la religiositat popular. Aquests canvis en la sensibilitat pictòrica remeten als canvis polítics i religiosos de la seva època, però també a la personalitat forta i visionària d'un pintor excepcional. Xavier Albertí ens aproxima a la figura turbulenta i genial de Caravaggio a través de les seves obres més cèlebres, com les del cicle de sant Mateu, i teixeix un fil entre ell i autors de tots els temps, com Miquel Àngel, T. S. Eliot o Pasolini.