Una història d'ideals i ambicions a l'ombra del monestir de Poblet.
Al segle XII, després de la conquesta de Lleida i de Tortosa per Ramón Berenguer IV, es poblen les terres de la Catalunya Nova, entre el Llobregat i l'Ebre. I quan en l'abadia cistercense de Fortfroide, en Narbona, es rep la donació d'uns terrenys coneguts com Hortus Populetum, un grup de monjos creua els Pirineus camí al sud per fundar allí, en aquestes comarques amb prou feines conquistades als àrabs, un nou monestir. I en aquestes terres de frontera, mentre es posen les primeres pedres de Poblet, esclaten els conflictes entre els senyors feudals que veuen perillar el seu poder a la regió i la comunitat religiosa nouvinguda. Entre conspiracions i assassinats, les històries entrecreuades del pare Esteve, un jove monjo sumit en una profunda crisi de fe, i de Gaia, una ambiciosa noia noble, submergeixen al lector en una època tan convulsa com a fascinant.
