L'Enciclopèdia dels morts no s'ocupa només dels béns materials, no es tracta d'uns acurats apunts comptables, no és cap inventari ni una llista dels noms com el Llibre dels Reis o el Gènesi; tot i que també és això, al Llibre es parla dels estats anímics del protagonista, de la seva perspectiva del món, de la seva relació amb Déu, parla també dels seus dubtes sobre l'existència del més enllà, de les seves normes morals. Però allò que resulta més sorprenent és aquesta increïble fusió entre l'interior i l'exterior. La insistència en els fets materials condueix directament a la relació lògica que els fets tenen amb l'individu, i amb tot allò que s'anmena ànima.
