L’arrencacors reconstrueix l’univers d’una família: una casa dalt del penya-segat, un pare i un mare que acaben de tenir tressons, un home i una dona davant d’una metamorfosi que es diu maternitat. Més enllà, un poble de pagesos que han resolt el problema de la vergonya, cavalls i arbres que s’emocionen, un psiquiatre buit que xucla la vivència dels altres. I al cor d’aquesta al·lucinació, tres nens que juguen a buscar esquerdes al totalitarisme de l’afecte matern.
“Aquí no hi ha símbols i el que s’hi explica ha passat de debò”, deia un projecte de pròleg trobat entre els papers de l’autor. És la realitat tal com la vivia Boris Vian, un dels més grans seductors de la literatura francesa.
