¿Què manté units aquells que viuen en una mateixa casa? ¿Què relliga els habitants d'una ciutat? ¿Què dona coherència a una cosmovisió? A L'afany inútil dels constructors, l'arquitecte i teòleg Eloi Aran es pregunta per aquell element invisible però fonamental que cohesiona les comunitats. Amb un estil meditatiu, i servint-se de comentaris autobiogràfics, arquitectònics, bíblics i filosòfics, l'autor reflexiona sobre la utilitat i l'eficiència que marquen el curs de la nostra època. Ho fa apel·lant a una arquitectura compassiva, arrelada i oberta al misteri, que li serveix per fer una crítica serena i lúcida al funcionalisme tècnic i a l'obsessió per la productivitat.
