El setè i darrer volum de la col·lecció sobre Josep Tarradellas cobreix el període entre 1980 i 1988. En aquesta etapa, octogenari i en els darrers anys de la seva vida, el polític arriba a la fi del seu mandat com a president de la Generalitat de Catalunya. Un moment en què, per primera vegada des de 1931, es troba sense responsabilitat política però, tanmateix, continua sent influent i amb voluntat d'influir. En un retir, per tant, actiu.
Per mitjà del text introductori i de la nombrosa documentació que l'acompanya, a més de fotografies, s'hi palesa la importància de Josep Tarradellas com a vèrtex, també en aquests anys, de la política catalana i espanyola. Així com la seva filosofia política i concepció d'allò que havia de ser la Generalitat que havia llegat, la relació amb els governs de l'estat i el paper que aspirava per a Catalunya en l'Espanya de les autonomies que es configurava.
Al llarg del volum, s'hi desgrana la relació del president Tarradellas amb el seu successor Jordi Pujol i els presidents Adolfo Suárez i Felipe González, així com amb els partits polítics i líders respectius. També la seva visió d'episodis com el 23-F, de lleis com la LOHPA, d'institucions com la monarquia i, sobretot, la importància que va donar al seu llegat polític per mitjà de la creació de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
