La Jamila viu amb la seva família política en un llogarret del Kirguistan. El marit, que com tots els homes ha estat reclutat per combatre lenemic nazi, es recupera al front duna ferida de guerra. El poble sha organitzat com a explotació agrària collectiva i la feina del camp recau sobre els infants, les dones i els ferits. La Jamila es passa el dia traginant sacs de gra des de lera fins a lestació del tren acompanyada del seu jove cunyat, en Seit, i dun nouvingut mig coix i malforjat, en Daniar. En Daniar, de caràcter taciturn i solitari, no es fa amb ningú i és lescarn de tothom, sobretot de la Jamila. En una vida quotidiana marcada pel compliment obligat dels costums i per llargues jornades de treball, les cançons són un bàlsam. Una nit, tornant a casa, la Jamila repta en Daniar a cantar, i tot duna ell trenca el silenci i encisa els seus companys amb un cant lluminós que penetra l´estepa i el bosc.
