En aquest Inventari de coses perdudes, Judith Schalansky combina història, records personals i ficció per bastir un museu integrat per dotze relats, cadascun inspirat en una cosa extinta, desapareguda i, en alguns casos, oblidada. L'atol de Tuanaki, el tigre del Caspi, l'unicorn de Guericke, la Vilola Sacchetti, El noi de blau de Murnau, els cants d'amor de Safo, el palau dels Von Behr, els set llibres de Mani, El port de Greifswald de Caspar David Friedrich, el jardí enciclopèdic, el Palau de la República i les selenografies de Kinau són les dotze coses perdudes que Schalansky homenatja en aquest llibre: dotze coses que quan hi eren, feien que el món fos un lloc més bell i interessant.
