Hi ha novel·les que augmenten el seu poder d’atracció a mesura que passen els anys: són tan grans que cal la distància del temps per veure’n tota la dimensió. Tal és el cas d’Incerta glòria, «la novel·la més russa, més fonda i més imponent que ha eixit mai d’un escriptor català» (Enric Sòria), «d’un pes metafísic que rarament es dóna en novel·les profanes, comparable a les obres mestres de Dostoievski» (Jacques de Ricaumont).
