«Soc l'Alèxia, tinc setze anys, vull ser escriptora i soc la seva més gran admiradora del planeta Terra. Els seus llibres m'han canviat totalment la vida, o m'han canviat a mi, o ho han canviat tot. Sense les seves obres jo seria una altra persona, més avorrida, més simple, o podria ser que no fos res en absolut. És a dir, vostè ha estat per a mi una persona realment ?però realment? influent (o alguna cosa així). Segur que li han dit el mateix moltes vegades, però la meva història no és com les altres històries.»
Amb aquest missatge de correu electrònic, adreçat a l'enigmàtic escriptor Benedict Woodward, comença la relació entre aquests dos personatges. I com diu la mateixa Alèxia: «No és una història com les altres, perquè res és el que sembla».
