Hores pallareses és una mirada càlida cap als petits detalls de la vida rural, una manera de mirar el món i d'admirar les persones.
Àngela Vinent es meravella amb el que veu i ho descriu amb una prosa culta i un català que beu de la tradició oral i es nodreix de paraules mig enterrades en les terres massa despoblades del Pallars.
Amb un llenguatge planer i entenedor, recupera vocabulari i moltes expressions que han desaparegut de la parla quotidiana, com els noms dels guarniments dels animals que llauraven, o de feines tan humils i necessàries com les de sembrar, segar, batre, esporgar o empeltar. Preservar el llenguatge abandonat és una aportació impagable a la memòria.
En aquestes pàgines afloren els colors, les sensacions, les olors, la remor d'una pedregada i el silenci blanc després d'una inesperada nevada. Passen les estacions deixant percepcions íntimes en la vida dels humans.
