Europa és un estat d'ànim, un espai geogràfic, un projecte polític i una construcció cultural.
És una vivència personal i col·lectiva que va molt més enllà d'una Unió Europea. Viu un moment de resistència i autoafirmació, però, també, de por i de vertigen davant un món inestable. L'Europa, que es reconeixia com a gegant econòmic i nan geopolític, està recalculant la seva autopercepció. Quin paper pot jugar una organització supranacional, que es va crear amb l'objectiu de domesticar el poder d'unes nacions enfrontades per la guerra, en un món d'exhibicions de força mil·limètricament coreografiades?
El seu gran conflicte, però, no és amb el món, sinó amb ella mateixa. La Unió Europea és el resultat de cada guerra i de cada crisi que l'han sacsejada, d'una història plena de contradiccions. Malgrat això, Europa no pot evitar sentir que viu un moment de resistència; un desafiament sistèmic que l'obliga a redefinir-se i reforçar la seva legitimitat política. Sense l'acceptació col·lectiva, la idea de la Unió Europea no és tan veritat. Per això, la tensió principal de la UE no és amb el món, sinó amb ella mateixa.
La periodista Carme Colomina reflexiona sobre les contradiccions d'un continent i un projecte polític. Europa es veu obligada a repensar qui és i com encaixa en el nou (des)ordre global.
