Una gran novel·la d'amor i d'exili Pau Casals, admirat arreu del món pel seu humanisme i el seu compromís polític, va prometre que no tornaria a posar els peus a Catalunya mentre Franco fos viu. I tanmateix, l'hivern del 1955, per primera i única vegada des de l'inici del seu exili, va tornar a Catalunya. Per què ho va fer? Quin motiu poderós el va empènyer a incomplir la seva promesa? Estimat Pablo vol respondre aquest interrogant. Maria Jaén recupera en aquesta novel·la la figura de Francesca Vidal, sovint ignorada o menystinguda en les biografies del músic. Amb una escriptura carregada d'emoció, l'autora retorna a Vidal la veu silenciada i reivindica el seu paper fonamental al costat de Pau Casals. «T'escric, Pablo estimat, perquè hi ha coses que és millor dir-les en silenci i a raig, sense que l'altre escolti ni interrompi. Escriure't em resulta més fàcil que dir-te el que et vull dir de viva veu. Vull que quedi escrit que, a les portes de la mort, sí, a les portes de la mort, perquè malgrat el que digui el metge sé que aviadet me n'aniré al calaix, a les portes de la mort, doncs, i en aquest penós exili, decideixo rebel·lar-me.»
