Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta.
La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables.
