Amb el peculiar llenguatge dramàtic que l’ha convertit en un clàssic del segle XX, Pinter explora les tensions de la vida en parella davant l’aparició inevitable d’un tercer element. Amb la contenció narrativa habitual i silencis carregats de contingut, els tres personatges centrals han de gestionar el sexe, l’adulteri, el desig, el dolor o la ràbia i, tanmateix, saber-se amics, bons amics. Engany pot semblar un estudi precís sobre els mecanismes psicològics dels homes per conviure amb la traïció però l’obra, estructurada com l’intent de seguir el rastre de la fletxa del temps des del moment present, acaba mostrant que el gran traïdor, el que causa els estralls irreparables en tots els implicats, és el temps mateix.
Estrenada al National Theatre de Londres el 1978, Engany ha estat present sovint als escenaris anglesos. Cal remarcar la producció de l’Almeida el 1991 i el seu retorn al National Theatre el 1998, vint anys després de l’estrena. L’obra ha estat portada al cinema en un film (Betranyal) protagonitzat per Jeremy Irons.
