Els virreis (un veritable serial televisiu avant la lettre) podria ser la contrafigura d'El Gattopardo. Escrita seixanta anys abans i ambientada a la segona capital de Sicília, Catània, encarna com cap altre text el doble ocàs que hi va portar el Risorgimento: el de la novel·la de fulletó a la francesa i el de la dinastia dels Borbons al Regne de les Dues Sicílies. Expulsats de la història pels nous vents revolucionaris i per la seva mateixa degeneració, la família Uzeda (prínceps avars, monjos golafres, marqueses virginals, nores assolellades...) assisteix amb borbònica ceguesa al seu propi final, cada un ofuscat en la seva dèria i tots barallats amb tots. Però, com a la novel·la de Lampedusa, l'únic membre de l'estirp que sap anticipar el canvi de règim (don Gaspare, capaç de trasmudar la fe en la monarquia hispànica en adhesió al parlamentarisme de la nit al dia) serà el gran traïdor que acabarà arrossegant el fill arrogant i viciós del príncep, educat per perpetuar la nissaga, a un dels canvis de camisa més esplendorosos de la literatura premoderna. Al costat del cinisme de don Consalvo Uzeda de Francalanza, la tancrediana capacitat camaleònica del nebot del príncep de Salina és d'aficionat. La connivència de la Democràcia Cristiana amb la màfia, la rendició de l'esquerra, la gran vergonya del berlusconisme... un segle i mig de corrupteles i corrupcions a la italiana ja s'anticipaven en aquesta història familiar i col·lectiva, que, igual que la Camorra napolitana, branda amb orgull i altivesa el seu origen castellà.
