“El bon pròleg ha d’il·luminar, però mai enlluernar”. Així, la claror d’aquests pròlegs il·luminen desde aquells escriptors que són com els porcs, on tot s’aprofita, fins aquells que no escriuen i acaben per descubrir-nos tot el potencial de la seva impotència. Algú diguè que, al capdavall, els autors acaben tenint menys imaginació que els seus editors, que ja és dir.
Un sucós recull de pròlegs concrets i reals referits a obres imaginàries i apòcrifes escrites, al seu torn, per autors suposadament ficticis i inversemblants.
