«La nostra família és la fascinació de la meva vida i el meu gran èxit de conversa. No tenim res en comú amb ningú, som fruit del nostre propi alè, essencials per a nosaltres mateixos, singulars i dissonants, els únics de la nostra espècie. Les vides petites que han papallonejat al nostre voltant s'han cremat les ales. No som dolents, però ensenyem les dents. Quan una banda de Cardinal s'obria pas, allò era un campi qui pugui.
—Però quants éreu, doncs?
La pregunta invoca el prodigi i en tinc tants que no sé per on començar. No sé si aconsegueixo dissimular l'orgull quan veig que repeteixen tots alhora, esbalaïts i estupefactes:
—Vint-i-un? Vint-i-un germans?»
