En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què les carreres universitàries se solen escollir per les «sortides» professionals que se suposa -sovint erròniament- que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs. Reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i sobre les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres, aquest llibre ens demostra que l’ocàs de les humanitats ja ve de lluny.