A la Toia li agrada viure a pagès. Una tarda, tot passejant, ensopega amb un brut i desmanegat espantaocells. El recompon i en fer-ho, sent com l'Espantaocells es lamenta de la seva pròpia dissort. No li agrada gens espantar ocells, ni ningú. Ell té un gran somni: volar! Volar i fer molts amics. Però si això de volar ho té pelut, fer amics li resultarà més senzill. Ves per on, les successives i inesperades visites d'un conill, d'una cigonya i d'un gat l'abocaran a un canvi substancial. Un canvi que més tard, la Toia, amb imaginació i bona traça, acabarà de perfilar, fent d'ell tot un altre. I és que, a voltes, els somnis ens transformen!
