Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l'apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem necessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insuficient l'experiència que fem. La pregunta és la grafia de l'escreix amb què la vida es manifesta.
José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portugal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les grans preguntes de l'existència amb l'equipatge d'una sòlida freqüentació dels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, les arts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què l'autor dialoga a l'hora d'oferir la seva proposta sapiencial.
