Roger Ventós, que arribarà a ser un baríton reconegut a escala internacional en el món de l'òpera, té uns orígens peculiars. Fill d'una catalana exiliada i d'un soldat senegalés que no ha arribat a conèixer, neix el novembre del 1939 a Seta, on rep la primera formació musical; però quan voreja els quinze anys, la seva mare, ferida de mort per una malaltia, l'envia a Barcelona, a viure amb el seu oncle, Lluís Ventós.
Lluís Ventós va heretas del seu pare l'ofici de tramoista d'un teatre de varietats fundat al Paral·lel a les acaballes del segle XIX i propietat de la família Bartrina: el Maravillas. És allí, entre els vestidosrs del Maravillas, on en Roger Ventós descobreix que té la família de debó, més enllà dels lligams de la sang.
Mentre cultiva cada cop més conscientment la seva devoció de sempre pel cant i per la música, en Roger comença a descobrir les particularitats del món de l'òpera i de la xarxa d'interessos socials que s'hi vinculen. I coneix, també, noves persones que tindran un paper decisiu en la seva vida, que des d'ara bascularà entre dos pols: el de la calidesa familiar amb seu al Maravillas i el de la independència personal consagrada a les exigències del cant.
Mentre seguim l'esclat fulgurant del jove baríton en els cenacles operístics, assistim a través dels seus ulls a l'evolució forçosa del vell teratre del Paral·lel. I ho fem envoltats d'una esplèndida galeria de personatges secundaris que subratlla l'impacte d'una història que és alhora el retrat dels setanta-cinc anys del Maracillas i la vida del seu fill més il·lustre.
