L’atzar ha interessat a tota mena d’estudiosos. Economistes, literats, musicòlegs, matemàtics. Molts han buscat l’introbable: una llei de l’aleatorietat. Pot semblar una contradicció, un absurd intent de governar l’ingovernable. Alguns s’hi han acostat a través del càlcul de probabilitats. D’altres han jugat amb l’atzar per convertir-lo en art o en melodia. I pel que fa als historiadors, tots han contemplat l’atzar amb fascinació, perquè si bé és fals que el nas de Cleòpatra canviés el món antic, també ho és que la Història en conjunt es pugui explicar com un seguit de fets lògics, justificats per un inexistent codi del comportament humà, i demostrats amb una llarga llista de dades macroeconòmiques.
