Els records i impressions que Joseph Conrad acumulà en la seva dilatada carrera a alta mar són la substància d'aquest elogi del món mariner, una lloança del poder titànic dels elements que governen els oceans i dels vaixells que els desafien. La personificació de les naus ens revela l'amor infinit de l'autor per les que havia tripulat, i sembla que contrasta amb la total indiferència de la mar, que no té gens de consideració per aquells que hi viatgen per sobre. Nostàlgic de la navegació a vela, l'autor és testimoni d'un món que instaura les màquines a la navegació marítima i deixa enrere els clípers, cúters i altres vaixells que havien domesticat els vents. Alhora que excel·leix en el retrat de mariners i capitans, Conrad ens parla d'aventures arreu del món, a l'Índia, Anglaterra i travessant l'Atlàntic, i fins i tot hi apareix el periple per la costa catalana d'un dels primers viatges d'aquest gran escriptor, que també fou un autèntic llop de mar.
