Aquest volum vol obrir un nou enfocament en l'estudi de la literatura dramàtica catalana, en general, i en la del tombant de segle, en particular. A partir d'una metodologia eclèctica i transversal, en què conflueixen diverses disciplines de les ciències humanes i socials, des de la història a la ciència política, tot passant per la filologia, la sociologia o l'antropologia, s'analitza, a partir d'una àmplia base bibliogràfica i hemerogràfica, la centralitat del conflicte social i les seves derivacions en el teatre català entre els anys 1890 i 1909. Una centralitat que s'explica pel pes específic de la conflictivitat social en aquell període, però també per la naturalesa transversal de certs elements com, per exemple, la incorporació de les classes treballadores com a protagonistes i motor de les mateixes peces o la rellevància temàtica i teòrica de conceptes derivats com puguin ser la identitat de classe o la moral social.
