Una novel·la breu i intensa, feta de coneixement del que som, escrita amb escalpel i rivetada d'escapatòries d'ironia que ens deixen un mig somriure als llavis.
«El cel de Noto, a Goolgle, té sempre el mateix to i la llum, calculo, és llum de mitja tarda. Ni rastre, doncs, del cel de civilització perduda com d'incendi o de volcà, que tinc a la memòria.»
L'arribada a casa de la Naïma, la nena que adopten la Júlia i en Manel, havia de ser l'inici d'una vida familiar plena, però la nova situació que viu la parella posarà al descobert una realitat soterrada que maldava per esclatar. El cel segons Google és això i també el moviment d'una filla cap al retrobament amb el pare.
