La segona part d'El cantó de Guermantes comença allà on havia acabat la primera: l'àvia del narrador està cada vegada més malalta i, per a desesperació del protagonista, els metges es revelen del tot impotents davant el seu ràpid declivi. El relat de seva mort -sens dubte, un dels fragments més emocionants i brillants de tota l'obra de Proust- significa, de fet, el pas a l'edat adulta del protagonista, que serà objecte de nombroses mostres de condol, de vegades ridícules i sorprenents, mostra d'una profunda hipocresia. Setmanes més tard, el narrador rep una visita de l'Albertine, la jove a la qual va conèixer en A l'ombra de les noies en flor, i hi inicia una relació tímida, que es revelarà amb tota la seva força en el següent volum, Sodoma i Gomorra.
