El baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, va sortit al jardí i va grimpar a un arbre. No en va baixar mai més. En un primer moment, va ser per no tocar de peus a terra. Veient el món des d'aquella nova perspectiva, el va comprendre millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l'amor, va esdevenir un gran pensador.
