Instruccions per llegir Des que els nens diuen mentides:
1) Busca un lloc còmode per llegir: una butaca, un llit, un prat bucòlic.
O no: et pot servir qualsevol lloc, encara que sigui inadequat. Perquè les pàgines d’aquest llibre t’incomodaran, siguis on siguis. 2) Llegeix un conte al dia; o dos, com a molt. Si n’augmentes la dosi, la responsabilitat és tota teva. 3) Has de tenir en compte que Uxue Apaolaza és una escriptora jove i basca, però que això, encara que no t’ho creguis, no fa que escrigui literatura bonista. Al prestatge, procura no col·locar-la a prop dels llibres de Paulo Coelho o Kirmen Uribe; no la llegeixis, no ho sé, escoltant l’últim disc de Codplay o Lluís Llach. 4) Ho has de saber: les cigales d’Uxue Apaolaza trempen, no s’aixequen ni es posen dures, com sol ser habitual a la literatura basca; si hi penses una mica, t’adonaràs que aquest matís és important.
I pot ben ser que les cigales que vegis, imaginis o toquis a partir d’ara deixin de patir ereccions o posar-se dures, i comencin a trempar. Sense parar, llardosament. 5) No segueixis aquestes instruccions: aquesta és l’única norma que has de complir sens falta. Un llibre no necessita instruccions, i un llibre de contes —amb uns lectors que han de tenir més sobirania que els de les novel·les— encara menys. Parlo dels bons llibres, esclar: dels llibres que importen. Com aquest. 6) Però recorda que, quan tanquis el llibre, has de perdre l’esperança de tornar a la dolçor del món real: que en el moment que alcis la vista de l’última línia de l’últim relat que en llegiràs, t’adonaràs que continues en el mateix món que conjura aquest llibre. O pitjor encara: que ja hi eres abans que Uxue Apaolaza t’ho revelés.
Iban Zaldua
