Lucio va deixar l'institut per treballar d'aprenent en una fàbrica d'ulleres. Gaudeix de la seva feina perquè li sembla que torna la vista a aquells que no hi veuen bé. L'únic que enyora és llegir en veu alta a classe, tal com li demanava la professora de literatura. Li agradava. Potser per això, quan l'acomiaden de la fàbrica i es queda sol vagant per la ciutat, busca refugi en una biblioteca. El que no sap és que allí descobrirà el món dels lectors a domicili: persones que presten les seves paraules a qui ja no pot llegir.
